Podem observar com actualment, els illencs no podem aconseguir el que volem debut al centralisme estatal. Un exemple està en les 12 lleis promulgades pel nostre parlament, que cal recordar que ha estat elegit democràticament i que governa una majoria aglutinada en diferents partits, però que han estat votats per més gent que d’altres. L’estat espanyol vol posar traves a l’aplicació d’aquestes lleis o, directament, abolir-les. Entenc que a Madrid, viuen, saben i estan al corrent de lo que passa a les “provincias adyacentes”, com les qualificava el president Aznar, a les nostres illes. Aquest nom mos ve d’antic. Com sempre, s’esgrimeix la sagrada Constitució com a excusa. Mai entendré aquesta doble vara de midar dels polítics, quan mos va bé, la constitució és el botxí i el Tribunal Constitucional és la guillotina. M’agrada veure com el senyor Montoro encara no ha dimitit després del seu ridícul davant l’amnistia fiscal. Però bé, això ja seria tema per parlar en un altre article.
Per no pujar-me per les branques, he decidit no parlar del que fan els altres sigui bo o dolent. Preferesc parlar del present, de què podem fer per a millorar, de propostes noves, d’esperança, d’il·lusió, de coses que es facin en el present per a millorar la nostra realitat actual. Crec que tots els canvis, venen baix un consens social que s’ha assolit des d’uns principis inconformistes en referència a la realitat en què transita la societat. Baix la pressió social de les persones afectades, s’assolí el sufragi universal, el matrimoni homosexual, que la societat tengui present al col·lectiu LGTBI, entre moltes altres coses. Cal sortir de l’immobilisme. Aquest és un d’aquells moments per la nostra societat. És hora de canviar les lleis i actualitzar-les, és hora de treballar per la sobirania i el total control del nostre poder legislatiu, executiu i judicial. I per això, cal veure la realitat de Mallorca tal com és.
Després del vertiginós creixement de població i de l’economia mallorquina i balear, aviat ja no podrem continuar dins aquest ostracisme i inexistència a la que ens té acostumats l’estat. Cada vegada som més persones dins la societat mallorquina que estam preocupats per les molèsties que genera aquest oblit de l’Estat espanyol. No pot ser d’altra manera: si la comunitat de les illes rebés un finançament més correcte i proporcional a la riquesa que produïm, de ben segur que les nostres carreteres no estarien sobresaturades, la residència i accés a una vivenda seria molt més senzilla, la regulació de la recepció de turistes seria molt més progressiva i equilibrada... Ningú més que noltros, els que vivim aquí, veim i entenem els problemes que hi ha a les nostres illes. I la solució no ens la donarà Madrid, tan acostumats a sucar els territoris. Solucions n’hi ha.
