Deportes
Tiempo de lectura: 3 minutos

Joan Mas, l'heroi

Aquesta vegada no podia fer un article sense anomenar el que és el protagonista principal de les festes del meu poble. Joan Mas, aquell heroi que, veient totes les adversitats que li venien a sobre, va saber organitzar el seu poble i demanar ajuda als dels voltants per defensar allò que era seu, la seva terra i els seus. Curiosa aquesta imatge amb la que la major part dels mallorquins mos veim identificats.

Serà perquè mai hem pogut imposar la nostra voluntat en la nostra terra? Serà perquè Mallorca ha de mester un heroi valent capaç de sacrificar-se per defensar lo seu? Sigui com sigui, la situació en aquells moments no era molt diferent que l’actual. Corrupció, injustícia i abús de poder eren el pa nostre de cada dia. Anem a veure un petit esquit.

Mallorca acabava de sortir de les revoltes de Joanot Colom –un altre heroi denostat dels escrits de la nostra història- i les Germanies, uns fets que, d’haver tengut èxit, haurien suposat uns fets de l’envergadura de la Revolució Francesa, però 200 anys abans. No ens desviem del tema, però.

Un any abans de la incursió de Dragut a Pollença, el rei Carles I d’Àustria va signar amb l’emir turc un pacte de no agressió i de suspensió de la pirateria per 3 anys. Poc li va costar a l’emir trencar aquest pacte i ordenar al seu lloctinent –Turgut Reiss-, conegut a les costes mediterrànies com Dragut, que saquegés tota la costa mediterrània cristiana. Dragut, en la seva razzia, va arrasar amb diverses poblacions de la costa valenciana i catalana, després va posar rumb a Eivissa i Mallorca. No se sap ben bé què va passar amb els talaiers (uns diuen que se varen dormir, altres que els varen subornar), però el sistema va fer aigües (de fet, les execucions d’aquests, un pic passats els fets, foren sumaríssimes).

Per més INRI, el representant del virrei a la vila de Pollença i cap de la milícia local, va abandonar el poble perquè sabia que havia moros a la costa. Una vegada més, els mallorquins quedàrem desprotegits i orfes de les autoritats estatals. Els moros entraren a Pollença i començàren a saquejar. Afortunadament, una descoordinació entre les columnes que havien d’entrar a Pollença, féren que Joan Mas es despertàs i pogués organitzar la defensa (alguns diuen que per intercessió de la Mare de Déu, hi ha altres versions més divertides que aquesta darrera, però), com que els protocols de defensa dels mallorquins estava molt clara, Joan Mas va convocar a tots els milicians amb el repic de Via Fora de les campanes de l’església i va enviar missatges a Campanet, Sa Pobla i Selva, per a organitzar la defensa de Pollença.

Segons diuen, Joan Mas es va invocar a la protecció del patró dels Països catalans i Sant de la Guerra, “per nostro senyor i el Cavaller Sant Jordi”, abans d’entrar al combat i fer front als sarraïns, que ja havien segrestat i saquejat bona part del poble. Un dia -31 de maig de 1550-, que encara és recordat al poble com el dia de la desgràcia.

Passat aquests fets, el que més crida l’atenció és que el virrei i responsable de la defensa de Pollença, domés va ser desterrat a les Amèriques, mentre que els talaiers varen esser executats.

El que cal ressaltar d’aquests herois com són Joan Mas, Joanot Colom i un llarg etcètera, és el fet d’aixecar-se i lluitar per allò que ells consideraven que era seu. I amb un crit i un flaire de força, desesperació, valentia, heroïcitat, foren capaços d’alçar-se contra el sistema, superar-lo, desbordar-lo i guanyar allò que desitjaven: la seva llibertat, el domini damunt el que era seu. Ells no esperaren que vinguessin a protegir-los, ni tan sols varen esperar a que qualcú els vingués a salvar, ells es coneixien desprotegits i oblidats, i, desesperats, varen treure forces d’on no n’hi havia per alçar-se i lluitar.

Talment com està succeïnt actualment amb les relacions amb l’estat. Quin mallorquí no es sent desprotegit per culpa de l’Estat Espanyol, el seu sistema jurídic, el seu sistema de finançament, el sistema de imposició, el sistema d’opressió i repressió de la llengua? Cal fer un pensament.

Actualizado: 14 de marzo de 2022 , , , , ,

Noticias relacionadas

Comentarios

No hay comentarios

Enviar un comentario

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este formulario recopila tu nombre, tu correo electrónico y el contenido para que podamos realizar un seguimiento de los comentarios dejados en la web. Para más información, revisa nuestra política de privacidad, donde encontrarás más información sobre dónde, cómo y por qué almacenamos tus datos.

magnifiercrossmenuchevron-down
linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram