Quan el juliol de 2007 el govern de Pacte d’esquerres sorgit de les eleccions autonòmiques es va fer càrrec de la Conselleria d’Educació i Cultura, una de les apostes més clares va ser la de donar un clar i contundent sentit educatiu a l’educació infantil, tant en la seva etapa 3-6, que ja s’impartia en molts centres sostinguts amb fons públics, com en la 0-3, amb l’objectiu de traslladar a la resta d’illes el model d’escoleta que s’havia anat configurant a Menorca al llarg de molts d’anys i molts d’esforços de la comunitat educativa.

Aquest model d’escoleta passava per la formació contínua de les educadores, la implicació de les famílies, dels ajuntaments i del Consell Insular, dels edificis i instal·lacions amb condicions, entre molts d’altres.

Una de les primeres mesures que va prendre la consellera socialista Bàrbara Galmés,
va ser la de crear l’Institut de la Primera Infància, el primer director i impulsor del qual
va ser el psicòleg i un dels principals responsables de l’auge que havien agafat les escoletes menorquines, Vicenç Arnaiz.

Els objectius eren clars: millorar la formació dels educadors i educadores, exigint-los
una titulació de grau superior; establir unes ràtios adequades; exigir unes instal·lacions
dignes per acollir els fillets i filletes de 0 a 3 anys, etcètera. Però perquè això fos possible, calia implicar-hi els ajuntaments i els consells insulars de les altres illes de la nostra comunitat.

I si bé a Menorca molt del camí ja estava fet, va ser difícil aconseguir un mínim de consens per a què s’impliquessin propietaris d’escoletes, ajuntaments, educadors iconsells insulars. Però la raó d’aquesta exigència d’implicació era, i encara ho és, molt poderosa: la primera infància és cabdal per a la construcció d’una personalitat equilibrada, per a l’experimentació i el descobriment de la realitat interna i externa dels fillets i filletes, per a la socialització i l’afecció segura, per a l’estimulació de les múltiples intel·ligències, en definitiva, unes conductes es treballen a les escoletes, sempre amb la participació i col·laboració de les famílies. A més a més, unes escoletes amb condicions poden esdevenir centres de suport a la criança d’aquelles famílies que nopoden, o no volen, dur els seus fills i filles a aquests centres educatius.

De mica en mica, el concepte d’escoleta (i ja no de guarderia, o de “costura” com es
deia temps enrere) va anar guanyant força i la comunitat s’hi va anar implicant.
Amb tot, des de l’executiva del PSOE Menorca consideram que la part assistencial pot
quedar totalment assumida per l’educativa, tal i com succeeix en l’etapa de 3 a 6 anys,
i també que és importat seguir exigint unes escoletes amb condicions. Potser alguns
centres necessitaran d’un temps per assolir les exigències que ha de tenir una escoleta
0-3, però no podem tenir xarxes paral·leles que vagin en contra de la igualtat d’oportunitats, de la qualitat i de l’equitat que ha de regir en l’atenció educativa dels nostres ciutadans més petits.