En tot cas, el futur dimoni gros d'Artà deu saber bé de què estic parlant després d'haver-se vist pixelat i sense pixelar per part o banda pública en una fotografia clarament de consum intern.
I dic "clarament" perquè ningú amb dos dits de front no es faria fotografies eròticofestives amb la tovallola i el calefactor de primer pla i les botelles de gel que guaiten per dins la dutxa al fons. Si vols fer-te fotos per publicar a tots els diaris, xarxes socials i revistes vàries elegeixes un escenari més suggerent i fins i tot t'encomanes a sant Photoshop que pot obrar qualsevol miracle en qüestió de dos o tres clics.
En tot cas, no és de la composició fotogràfica ni del poc gust estètic de la imatge del dimoni artanenc despullat del que volia opinar, sinó de com de fàcil és acabar amb algú avui en dia.
No entr a jutjar si la fotografia l'ha "robada" algú o ha estat un error d'un jove que no arriba als 20 anys i que en pocs dies debutarà rellevant al seu pare com a dimoni gros d'Artà.
El que em pica de veres és com ens hem posat tots les mans al cap en veure el nuu d'una persona que, casualment, té un "càrrec". Puc entendre la indignació d'alguns artanencs perquè d'allà on jo som també celebrem el sant Antoni com cal, i la figura del dimoni és una institució. Però no hem de perdre de vista que davall la carota del llucifer hi ha una persona. Un cos de carn i ossos que també té cul i mames, com tots nosaltres. Una persona amb llums i ombres, que pot tenir actes desafortunats. Com deia Chiquito, "una mala tarde la tiene cualquiera". Idò això. No n'han tengut mai cap vostès de "mala tarde"? Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra (Joan 8:7).
De la mateixa manera que darrere els vestits i les corbates del Congrés dels Diputats també hi ha persones. Cossos de carn i ós amb culs i mames i tot el que això implica. I pocs som els qui ens duim les mans al cap davant flagrants casos de corrupció. Malauradament ja ens hi hem acostumat. Ens agrada més criticar, o al manco parlar, d'un jove en pèl que d'altres actuacions molt més reprovables.
Tenim la pell molt fina per determinades coses. Ens ho hauríem de fer mirar. O és que estem tan sadolls dels nostres polítics que preferim entretenir-nos amb selfies d'altres? Perquè en aquest cas, els qui s'ho han de fer mirar són els polítics de torn.
Senyors Rajoy, Iglesias, Sánchez, Rivera, Cospedal i altres herbes... per què no ens mostren els seus culs i mames a tots a veure si així prenem consciència del que realment hi ha darrere els seus vestits? I... tal vegada, a les pròximes eleccions donem l'oportunitat a nous culs i mames una mica més atractius (políticament parlant)?
